divendres, 25 de gener del 2013

La difficulté des mots...









Sempre m'han dit que les coses no van de pressa, que cada petit moment per insignificant que sigui, requereix tot el seu màxim d'atenció. No és tan sols una mera qüestió d'observació i detallisme, sinó també depèn de l'estat emocional de cada persona. En aquest sentit, els éssers humans, per naturalesa de la nostra existència, molt sovint cometem l'error de pensar més cops de lo normal després d'una reflexió simple; de transmetre molta més afecció a les coses del que veritablement són; d'actuar tants i tants cops per impulsos sense atorgar el valor i la conseqüència dels nostres actes; de sentir amb totes les forces com no arribaràs al objectiu que des de fa tant temps havies atès i que, al cap i a la fi, potser aquesta llunyania no existeix; de necessitar sentir-te comprès, valorat i estimat... no tant per la dificultat de les teves paraules, ni per les teves accions, sinó per la teva forma de ser...



Tot això, positivament o negativament, es podria relacionar amb els termes : sensibilitat i debilitat.
Existeixen moltes persones al món, i dins d'aquestes n'hi ha de molts tipus diferents, és evident. En aquest cas, ens centrarem en aquelles persones on la sensibilitat i la debilitat, no només formen part de la seva vida, sinó que li donen una significació... potser no molt més profunda, però especial... diferent.  
Pel que fa a la part més íntimament sensible, aquest tipus d'ésser humà automàticament tindrà els pensaments, les percepcions, les emocions i els sentiments gairebé sempre als extrems, pel que cada petita cosa li afectarà amb major o menor grau, segons la dimensió de tal cosa. Amb això vull deixar a entendre dues coses : per una part, no vull que es malinterpreti el fet que existeixen o no existeixen persones sensibles, perquè és lògic que mentre tothom senti i s'emocioni, tothom posseirà un tipus de sensibilitat o una altra; sinó que, per una altra part, sota el meu punt de vista, potser aquesta sensibilitat surt manifestada o expressada d'una altra manera... potser molt més lliurement i reiteradament, no ho sé. 
I pel que fa a la debilitat, crec que aquest tipus de persona que manifesta a flor de pell aquests dos estats emocionals, també sentirà i expressarà la debilitat, molt sovint aplicada en idees com el fet d'afrontar les coses difícils que la vida ens intenta impedir dia a dia; d'escoltar i valorar les critiques d'amics, familiars i coneguts amb molta més intensitat i constància; d'aferrar-te a la des-motivació per tal de difuminar els teus objectius; de no voler córrer riscos ni cometre bogeries pel simple fet de conformar-te en la línia plana del camí que has creat...  al cap i a la fi, de ser prou capaç d'acceptar però de no comprendre les paraules tan neutres i tan senzilles que la persona que més t'estimes t'ha intentat transmetre amb tota la bona fe i la bona voluntat del món.



Simplement per tu H.D.F. 




http://www.youtube.com/watch?v=NV-zzojbtfA